Divergent, Veronica Roth

Hola! Què tal esteu? Hui vos porte la ressenya de Divergent, de Veronica Roth. Qui no ha escoltat parlar d'este llibre? I segur que bastants de vosaltres l'heu llegit. El vaig veure l'altre dia a la biblioteca i no vaig poder evitar agafarlo. Bé, doncs aquí està la ressenya. Espere que vos agrade.

Fitxa del llibre

Títol: Divergent

Títol original (en anglés): Divergent

Autora: Veronica Roth

Traductora: Aïda Garcia Pons

Editorial: Fanbooks

Número de pàgines: 411

ISBN: 978-84-1574-569-3

Sinopsi

La ciutat de Chicago està dividida en cinc faccions i cadascuna d'elles es dedica a cultivar una virtut particular: Honestedat, Abnegació, Intrepidesa, Amistat i Erudició. Als setze anys, els joves han d'escollir de quina facció volen formar part definitivament. La Beatrice dubta entre quedar-se amb la seua família o ser qui realment és. No pot tenir les dues coses. I prendrà una decisió que sorprendrà a tothom, sobretot a ella.

Un avís: el llibre enganxa. Jo me'l vaig acomençar dimarts per la nit i el vaig acabar dimecres després de dinar. També influeix que llig bastant ràpid. La part roïna és que ja m'havia fet algun spoiler per culpa de twitter.

L'argument m'ha agradat bastant. Que la societat estiga dividida en cinc faccions m'ha paregut curiós. Això sí, per al meu gust, faltava una sisena facció, més enfocada a l'art. És tot massa pragmàtic xD. Deixant això de costat, és impossible que tot el món tinga només una qualitat principal. I per això estan els Divergents. 

M'ha agradat que hi haja més d'un Divergent, perquè si no, no seria realista.

Després estan els personatges, cadascun amb una personalitat totalment distinta, que fa que t'agraden o que els odies. Beatrice, tot i que hi ha més d'un moment que no estic d'acord amb el que pensa, em cau bé. Després està Quatre, que és amor. I els amics de Beatrice també m'han agradat, però d'Al encara no sé molt bé què pensar. I després estan els persontages que odie, és a dir, Eric i Peter. De veritat, és que no els suporte. Són tan... odiosos.

 El ritme de la narració és bo: les coses no passen ni massa ràpidament ni massa lentament i no es fa pesat per culpa de la descripció, que és la justa. A més, hi ha moments que consegueixen traure't un somriure, com quan Beatrice està al paisatge de pors ^^

En conclusió, és un bon llibre que t'enganxa de seguida. Quan l'acabes no et quedes com "i ara què faig jo amb la meua vida", però tot i així tinc ganes de llegir Insurgent.

[SPOILERS]

El moment que comença la revolta d'Erudició m'ha paregut un poc precipitat. És que acaba de descobrir que els manipularan i ja posen en marxa el pla per a matar els líders d'Abnegació. 

I la nota és...

9

I ja està. Heu llegit el llibre? Què vos ha paregut? Dieu-me coses :)